dimecres, 12 d’agost de 2015

Xàfec

Sempre li havien agradat els xàfecs d'estiu. Eren un botó de pausa a les sortides, la piscina, la platja, els sopars, els concerts, les excursions... El ruixat en qüestió deixava un aire fresc i net fantàstic per a recarregar les piles i per retrobar-se amb el seu jo introespectiu. Relaxava la mirada cansada de forçar la vista rere les ulleres de sol, i tot semblava veure's molt més clar.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Sense esmentar que les tempestes d'estiu, a banda de coses tan místiques, també suposen una pausa momentània a la calorada, que s'agraeix molt.

ÀnimaAlada ha dit...

Doncs sí! Deixar de suar s'agraeix molt ;)