Ja està

Després d'una setmana intentant trobar alguna pista en una sopa de lletres, reconèixer algú en una caricatura, i resoldre un jeroglífic. Demà ja toca fer l'amic invisible.

Com cada any, m'agrada participar-hi, a part de la resta d'equip docent, amb els "meus" nens. Tots ja saben qui és l'amic de qui (evidentment, jo no seré menys!) però em faig la despistada quan m'ho pregunten, em miren amb el somriure d'orella a orella i em persegueixen amb un "va digues-m'ho a l'orella a veure si ho saps".

I això ajuda al clima que aquest dies és viu. Les setmanes prèvies a Nadal es respira un ambient especial a l'escola, i no ens enganyem no crec que sigui cosa d'harmonia i pau. Més aviat de termes una mica allunyats. Fang i pintura damunt les taules o el terra per a fer el pessebre, assajos de nadales que els alumnes improvisen en qualsevol moment, ganes exagerades de fer gresca, presses per acabar de muntar l'àlbum i fer la portada, els informes...

En fi, per sort, ja està, tot preparat per demà.

And the winner is...

En Josep Manel des del seu bloc amb un criteri estrany, que no m'acaba d'encaixar amb l'home de seny que creia que era, ha decidit (em temo que sense pensar-ho massa) que em guardona amb el Premi Blog Solidari. Josep Manel, t'agraeixo enormement el premi, però n'estàs segur? mira que encara hi ets a temps!

Et donaré uns segons per a que t'ho pensis millor...

I mentre ell s'ho pensa, segur que també us esteu preguntant: I que coi deu ser això? Doncs bé, saltant de bloc en bloc, m'ha semblat entendre que es tracta d'una espècie de cadena on el guardonat en qüestió afegeix a la llista set guardonats més, que són aquells companys de fatigues, idees i opinions de la Blogsfera.

Noi, tanta estona per pensar-ho? Saps què et dic: que me'l quedo!

Set? He dit set? Set, gran nombre! Per què? Perquè per ara sou set els qui m'aguanteu en aquest camí (a part de l'home de seny que l'ha perdut i ja té premi, clar està). Així que ara només em cal trobar els motius del vostre guardó. No crec que sigui difícil... a veure... que cap estrella se m'enfadi.

El Pardalet per moure molt bé les ales, per fer poques aparicions però bones.

Les personalitats de Vladimir al mar, reflexives, entretingudes, on els comentaris tenen tanta força com els posts en si.

La Mafalda, forta i valenta, amb grans dosis d'esperança de la que a molts els falta.

L'Eloy, que tot i que ja el té per una altra banda, se'l mereix un cop més.

A en Jordi i la Marta perquè l'Abril arribarà el març i em temo que ja no tindran temps de medir pasta.

El Lovesick, home de llengües que li cal somiar amb coses agradables com... premis?

La Milongas perquè a jutjar pel nom del blog no té ni un pèl de tonta, i perquè continui ballant les seves cançons.

I encara que no es pugui... també a les noves incorporacions que van treient el cap per aquí, i alguns antics coneguts, que espero que no deixin de fer-ho.

Té interès el meu escriptori?

L'Eloy té curiositat per saber com és el meu esciptori. No podia pas deixar-lo amb el dubte tot el cap de setmana, oi?

Doncs bé, ara mateix hi tinc una imatge d'un paisatge d'Honduras del que guardo un inesborrable record. Però tampoc m'hi miro massa, així que si hi ha els ja classics peixos o qualsevol cosa per l'estil ja em va bé, la qüestió és que aquest "caxarro" em funcioni com cal.

Quan els papers són paperots

El vent que avui bufa, em crida.

I jo aquí, entre paperassa ja poc plaent.

El desig d'alçar el vol m'estira.

Deliri contingut d'esborrar unes quantes parets.

Avui no estic per volar

Símptomes:
-fort mal de cap
-tos de gos
-ofecs
-mal d'orella
-cansament general
-dècimes de febre

Em caldria, però no puc:
-repòs uns quants dies

Cal que em conformi amb:
-xarop tres cops al dia
-antitèrmic quan calgui
-líquid
-extra de mimos

Més idiota del que creia

Ben mirat, no sé que hi fas aquí.

O ets més idiota del que creia, o em creus més idiota del que sóc.

No t'ofenguis, no cal que t'esforcis, fa temps que vas deixar d'importar-me.

Ara pretens que escalfi el teu fred?

Saps què et dic?

Compra't una estufa!

Feliçment trista

Quan treballo les emocions sempre explico que n'hi ha algunes que es poden barrejar. La tristesa, la decepció i la ràbia, poden fer un bon paquet. L'alegria, els nervis i la por en poden fer un altre... i així unes quantes combinacions més. Segurament, el que em costaria més que entenguessin és que avui estic trista i sóc feliç.