Enganys guarnits

Mentides amb olor a ginesta.

Obsequis

He deixat les ales en alguna banda, però ben mirat no sé si vull volar... avui ja m'està bé trepitjar els tolls i veure com s'enlairen proteccions que el vent arrabassa acabant, finalment, a la paperera. M'encisen els llums de la ciutat, que cobren vida a l'asfalt. Tothom corre menys jo. De què fugen?
És fosc, i les gotes difuminen aquesta multitud impersonal que va i ve, com sempre, amb massa pressa. Faig el camí cap a casa llarg, amb passes tranquil·les. Els ulls de bat a bat, com qui intenta recordar cada obsequi de la vesprada.
Entre la grisor dels altres vianants, i durant el trajecte, la meva mirada només es creua amb dues ànimes. Dues ànimes especials que semblen pensar alguna cosa més que en el temps. La primera, subjecta amb força el mòbil contra l'orella esquerra. Plora. Parla poc i acaba deixant anar un amarg adéu, cluca els ulls. Estic temptada a apropar-m'hi però la meva experiència em fa reconsiderar la volada.
Passes més enllà, la segona, guaita amb un somriure de resignació el paraigües trencat, mentre el subjecta amb el peu. Es queda allà, quiet, com qui reflexiona, però res a veure amb l'objecte que rau damunt la rajola. Em mira i continua somrient, li corresponc amb un altre somriure i li assenyalo el meu per si necessita ajuda, fa que no amb el cap, i continuo la meva bornada.
Per què fascinar-se per escenes de pantalla, quan si ens hi fixem amb prou atenció veiem que estem abraçats per imatges millors?

New soul

Resultat de 4 dies

• CAMINADA POPULAR + SOL= ÀNIMA A LA BRASA AMB MORENO PALETA

• ÀNIMA A LA BRASA AMB MORENO PALETA + COLÒNIES= XURRASCÀ CANSÀ

Dia clar, cap fosc

El dia convidava a sortir, a observar la festa d'insectes que voleiaven pel jardí, a contemplar les tortugues que, mandroses, buscaven una bona posició al sol, a guaitar la gespa verda gràcies als ruixats dels últims dies, a passejar sota la claror radiant...

Jo, rere els vidres d'una cafeteria, em dedicava a fer bocins el sobre de descafeïnat i jugar a escampar el sucre sobrant. El tabac feia que la seva boira s'apoderés del local i dels caps allà presents. Potser tant és que sigui dilluns o divendres si les ànimes són fosques.

I a fora, quin dia més bonic!

Quan arriba el divendres?

Avui és un d'aquells dilluns que voldria que fossin divendres.

L'ambient està revolucionat. El concurs d'anglès. Els últims detalls per a que la festa de sant Jordi surti bé. Les colònies que ens estan duent molts mals de cap. La gramàtica que no acaba de sortir. Feines pendents. Tutories per un tub...

I jo, que només vull agafar els pinzells!

Cants al cel

M'agrada sentir com desafineu, mentre balleu la dansa de la pluja. M'és igual dur els texans molls fins els genolls. Necessito sentir els cabells xops cuidant-me les galtes. No cal que pareu.