Què vols que et digui?

Em dius que t'agrado i et són igual les circumstàncies. Tu ara respires tranquil. T'és igual la resposta que et vull donar, perquè ja la saps. Només busques el teu alliberament i només et queda esperar que jo mogui peça. Vols que, com que tu no ets capaç d'allunyar-te, ho faci jo per a tu. Estimat amic, la postura còmoda no sempre és la millor.

Desconnexió voluntària

Necessito estar amb gent, però al mateix temps la gent em cansa. Els seus missatges i trucades em deixen indiferent, i el simple fet de quedar es converteix en una obligació. Les converses em recorden que he nascut per ser l'eterna amiga mocador que consola i anima quan hi ha problemes de desamors o del simple dia a dia. Aquella de la que un s'oblida d'anar més enllà després del bé de rigor, després de la pregunta com estàs. Permeteu-me amics desconsolats, que tanqui temporalment el consultori, no us angoixeu si no hi ha ningú que us escolti a l'altra banda del telèfon, si el messenger està sempre desconectat, si no contesto correus...
Deixeu-me que primer atengui un cas més personal. Un jo frustrat que volta per casa amb pijama amb orelles cansades.

Seguint endavant sense molestar

No puc badar. Al més mínim indici he de correr. Proves i més proves. No és greu. Sé que no em moriré d'això. Però ara m'autocompadiré una estona, si cal, ploraré, i després sortiré fent-ne broma. Fent-me la forta, com sempre. Perquè sóc forta!

Ulls secs, ànima incredula

Demà serà un altre dia...

Estic emprenyada

Estic molt enfadada. Però, de fet, fa mitja hora estava com un dia qualsevol al vespre. Una mica cansada, refredada, i acabant feines i més feines.
Estava buscant en un antic bloc meu un escrit sobre els meus alumnes, per tal que em servís d'inspiració per a un que em demanen els pares pel comiat de sisè. I com que ja no el tinc a la llista d'historial he teclejat el nom al Google, on evidentment surt tot. Per sorpresa meva, el tot, és tot.
Resulta que algú molt espavilat, el qual no tinc el gust de conèixer, ha copiat literalment un text meu per acompanyar una foto del seu Fotolog. Ara es veu que em plagien! Què apurada d'idees va la gent que no hagin trobat a algú millor. No soporto als copions, als mentiders, als que roben les idees (per dolentes que siguin) dels altres...

Sort de tu

Et truco atabalada explicant-te que arribaré més tard, ha estat un dia dur. Només obrir la porta em tapes amb la manta de coloraines i em fas seure al sofà. Xocolata preparada i petons que s'enfonsen a les meves galtes. "Ja s'ha acabat el dia" em dius a cau d'orella...

Seguim

...2 de gener de 2006, no fa tant, però... quant temps!

Cada any, cada mes, cada dia, cada minut, cada segon... guarda racons imprevisibles per a que els curiosos tinguem ganes de saber què hi ha més endavant. Bo o dolent, no ens podem estar de la sorpresa, i seguim amb tot i a pesar de tot.

I aquí estem encetant-ne un altre com si res, deixant enrere uns mesos d'entrebancs posats per l'escut que mai serà perfecte, i agitant les ales amb desig de saber què hi haurà més enllà, mirant endavant amb il·lusió com qui obre un regal misteriós i màgic...

I què més màgic que seguir vivint?