divendres, 23 de novembre de 2007

El meu refugi



Josep Manel, em proposaves una mem d'indrets on refugiar-me. Tasca difícil. Et podria parlar de les meves estimades terres hondurenyes, et podria explicar la màgia de passejar entre la boira de la ciutat emmurallada, et podria parlar com de bé estic en aquests racons virtuals, et podria explicar les sensacions de calma al fer ioga, podria detallar les meves fugides entremig dels llibres, et podria fer sentir l'olor del mar d'hivern.

Però ara, per damunt de tot, m'agrada refugiar-me entre els llençols i els seus braços, aquest és el meu refugi.

10 comentaris:

josepmanel ha dit...

Amb la suma de tots aquests indrets has fet un univers ben particular. Gràcies per correspondre.

Eloy ha dit...

Jo afegiria també un cafè amb una bona companyia.

ÀnimaAlada ha dit...

si josepmanel, és que el meu univers és bastant particular, i remirant crec que m'he deixat el carbonet i els pinzells sucats d'oli, i eloy, un cafè amb calma tampoc està malament...

vladimir ha dit...

Amb refugis així, ja poden anar caient bombes;)

Lu ha dit...

La calma del ioga... sí, què faríem algunes ànimes exacerbades, sense la calma del ioga... i la meditació (ja puc estar 40 minuts sense fotre re!)

ÀnimaAlada ha dit...

vladi, de totes maneres espero que no caiguin...
lu, la veritat és que no ho sé pas!

mossèn ha dit...

un refugir temptador .. molt !!! ... salut

ÀnimaAlada ha dit...

el teu crec que ara ho és més, un petó!

Un cel vermell ha dit...

Cap millor refugi que la companyia de la persona estimada.

ÀnimaAlada ha dit...

Ben cert! benvingut!