divendres, 23 de novembre de 2007

Els nervis de dissimular



Sé que ens coneixem sense conèixer-nos.
Espero, simplement, que tu no em reconeguessis, i si ho vas fer, vàrem representar la mateixa actuació.
Perquè jo, ho sento, no vaig ser capaç. Vaig fer veure que no et coneixia. Segurament perquè dissimular era més fàcil. I perquè, no ens enganyem, era una escapatòria sense complicacions. Perquè la situació no semblava la més favorable, i perquè en el fons, em feia vergonya que sabessis qui era.

2 comentaris:

vladimir ha dit...

ànima,
que has anat a teatru? fa uns dies vaig recomanar a una amiga "Carta d'una desconeguda" d'Stefan Zweig. Ara, si no l'has llegit, te'l recomano a tu (i totes les petites novel·letes de Zweig excel·lentment editades a Quaderns Crema).

Els nervis de dissimular... i la putada d'una vida i un amor que haurien pogut ser però que no van ser mai. L'amor pur, només recomanable per a somiadors xiflats...

ÀnimaAlada ha dit...

"Somiadora xiflada al habla", vladi, el tinc a la llista de coses pendents encara. Me l'autorregalaré per Nadal.