dijous, 29 de novembre de 2007

Memejant

1. Jo, fa 10 anys enrere, començava a viure una vida que no esperava ni molt menys com és ara, estava esquinçant mica en mica una closca i finalment volant arran de terra, no massa alt, per por a caure.
2. Jo, 5 anys enrera, ja havia après a volar més amunt amb els inconvenients i les caigudes que això comporta, i estava convençuda que coneixia molts dels paranys que la vida té guardats a les butxaques.
3. Jo, fa un any, il·lusionada, respirant aire fresc, d’aquell que només es guanya quan les pors passen a un tercer, quart o cinquè pla.
4. Ahir, (28 de novembre), un dia com qualsevol altre, em vaig posar a dormir aviat però aviat en vaig tenir prou, a les quatre del matí encara esperava caure rodona al llit, el maleït despertador va sonar molts cops. El dia prometia ser llarg, i ho va ser. A la tarda, gravant uns diàlegs dels nens, vam descarregar tensions rient de les errades contínues. A la sortida, per fi el metge em va donar l’alta, prou cortisona.
5. Avui, (29 de novembre), el dia ha començat ben mogut. Aquesta nit han entrat a robar a l’escola, diners, material d’audiovisuals, destrosses... La policia científica i els desperfectes, han exaltat més els nens, que s’han passat la jornada fent de detectius. Per acabar el moviment, una bona sessió de ioga.
6. Cançons. moltes, masses, a vegades penso que la meva vida és com una perpètua banda sonora amb una gran varietat d’estils, us en puc dir algunes com: Ens veurem aviat de Lax’n’busto, Chilaba y cachimba de m-clan, Sad eyes de The Boss, Crazy de Aerosmith, One love de Bob Marley, Ironic d'Alanis Morrisette, Razones de Bebe, Lemon tree de Fool’s Garden, Calle Melancolía del Sabina...
7. Cinc llocs per visitar? Qualsevol dels que he estat i qualsevol dels que em queden pendents com l’Índia, Escòcia, Nepal, Mèxic o Grècia.
8. Cinc joguines preferides. La Lolo, una tortuga-tricicle amb un barret blanc que la vaig batejar amb aquest nom vés a saber perquè! Un mico que donava tombs en un trapezi lila i vermell, per sort aquest no tenia nom. La meva nina negra, amb la cara més dolça que cap nina pugui tenir, si li donaves corda sonava música de bressol i es movia lentament. ÇLa Pasitos (crec que ja batejada així pels creadors), una nina que era més grossa que jo, que exactament encara no sé que feia, però hi tenia llargues converses. I l’scalextric, un regal d’aquells que els pares fan per jugar-hi ells, però que em va enganxar.
9. Cinc coses que m’agrada menjar, no tinc massa problema, això si, preferiblement que no me l’hagi de fer jo. La cuina encara és la meva assignatura pendent. M’agrada la cuina japonesa, la mexicana, la grega, els postres i la cuina de la meva mare!
10. Cinc distribucions de GNU/Linux preferides... el Linux no és el pingüí? En fi, ni flowers.

9 comentaris:

josepmanel ha dit...

Ara mateix, després de la llegida que he fet no sé si et conec una mica millor o has afegit un munt més de incerteses. Però, ben mirat, d'una cosa i de l'altra s'hi tracta, no? Per cert, excel·lent també.

vladimir ha dit...

El cel és ple de cantonades on la vida és imprevisible, sorprenent, amunt Ànima, sempre amunt (i sobrevolant el mar, per si de cas caus no et faci's massa mal).

Espero que el cap de setmana te'l passis volant.

ÀnimaAlada ha dit...

Incerteses? en quin sentit, tots tenim una mescla de conegut i desconegut de fet!

Vladi, estic tan cansada que espero que no passi volant! ;)

Jordi Casanovas ha dit...

avui sopes japonès, demà dines grec i sopes mexicà i diumenge a dinar a ca la mama. Les postres cada dia i diumenge a la nit sopar poquet i senzill.
Gràcies per la teva visita.

ÀnimaAlada ha dit...

jeje i dilluns m'heu de recollir del terra perquè no podré ni caminar i aniré pels llocs rodolant! Deixa deixa!
Gràcies a tu!

mossèn ha dit...

vaja ... jo tambe soc del gremi ... salut

LoveSick ha dit...

És una mica perillós fer jocs d'aquests, perquè és com si feres fotos fixes de la teua vida: fa 10 anys... fa 5 anys... crec que el més important és sentir com batega la vida sense donar importància del temps que et prenguis per a fer les coses

ÀnimaAlada ha dit...

si, això sembla mossèn...

lovesick, cert, cada època té moments de tot, i les generalitzacions mai són prou precises, però és el que es demanava.

Milongas ha dit...

Una bona manera de comenar a coneixe't una miqueta més. El que més em sorprén es que et puguis enrecordar del que feies en cada moment!!! per cert, comparteixo cançó: IRONIC!!
Besets!