dimecres, 2 de gener de 2008

Encetant de nou


Ja en tornem a encetar un altre. Qualsevol inici fa que apareguin els bons propòsits, les ganes de millorar, i d'activar alguns projectes.

Com em recordava el Ramon fa uns dies, fa dos anys que jo n'engegava un, perquè ja fa dos anys que volto per aquí. Els camins que trepitjava eren uns altres, i la il·lusió em temo que també. El primer amor mai s'oblida, i té el record més especial, almenys això s'acostuma a dir. En aquest cas és ben cert.

El salt sempre m'impressiona i, en canvi, se m'apareix sovint com una necessitat d'oxigenació. Tot i el vertígen que em pugui produir, saltar i començar de nou m'agrada i em fa recuperar part de l'entusiasme perdut. En terra ferma o volant, de blanc o de verd, amb un nom o un altre... els aires nous m'ajuden a seguir endavant tot i que les cabories, amb un vestit diferent, sempre apareguin. És el que han de fer, perquè si no, tot seria massa senzill. Canviar no és fugir d'elles, simplement és esquivar-les momentàneament per enfrontar-s'hi quan s'està preparat.


3 comentaris:

vladimir i ramon ha dit...

Sí, sí, tu parles de canvis (inevitable canviar, necessari sempre) però hi ha coses que romanen, una mena de toc de gràcia, un to, un ritme difícil de definir... no sé... coses que a terra o a l' aire et fan particular, diferent, autèntica... i potser siguin aquestes coses immutables les que fan que realment ens agradis... potser són aquestes les que ens permeten demanar-te que no canviïs mai del tot del tot.

Eloy ha dit...

Canviar, si, sempre, però sense deixar mai de banda allò que ens fa ser tal com som. Els petits canvis són del tot recomanables. Els grans canvis no sé si serveixen gaire.

ÀnimaAlada ha dit...

vladi i/o ramon, o ramon i/o vladi, tothom és unic i irrepetible, i com diuen a casa meva: sort n'hi ha! ;)

eloy, pensava que anaves a dir allò de que els petits canvis són poderosos al més estil capità enciam. Tot i així, crec que en molts aspectes calen grans canvis.