diumenge, 13 d’abril de 2008

Olor a lilars i ametllers



Mirant el lilar recordo...

quan passejàvem entre els ametllers florits, ens enfilàvem, agafàvem la resina que ens enganxava els dits, quan ens deia "passeu per la voreta que no s'enfadi el pagès", i vèiem criatures fantàstiques als núvols, caminàvem per camins de pedres amb l'afirmació "això us farà les cames fortes" si ens queixàvem, i al arribar, al jardí, després d'una bona llesca de pa amb xocolata, jugàvem a fer de científics picant fulles, insectes i arena.

9 comentaris:

mossèn ha dit...

un bon record ... salut

Jordi Casanovas ha dit...

i si no fèiem perfums amb flors i aigua, o figures de fang assecades al sol que es trencaven o sorra fina...

vladimir-papasseit ha dit...

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia envejosa a les roses:
mireu l'ànima que us guanya l'esclat
bella i alada, és bruna de rostre.

Meritxell Martí ha dit...

un post preciós... m'ha fet entrar ganes de treure'm la jaqueta, calçar-me les bambes i sortir a trescar... tu poses el pa amb xocolata.

Lu ha dit...

Adoro els lilàs, tot i que sempre els confonc amb les glicines... algú en sap la diferència?

ÀnimaAlada ha dit...

sí mossèn, molt bo.

ostres sorra fina! quant temps feia que no sentia aquesta expressió jordi! i no et pots ni imaginar la il·lusió que m'ha fet. I sí, també feiem perfums, però sense gaire èxit, millor era fer corones de flors!

bruna de rostre? no pas vladi!

pa amb xocolata i ganes de passar-ho bé! fet!

lu, no et sabria dir, crec que la flor tot i el color es força diferent. Anem a consultar?

GLICINIA: http://images.google.es/images?hl=es&rlz=1T4HPEA_es___ES213&resnum=0&q=glicinia&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wi

vladimir ha dit...

Bruna o no bruna, a aquesta hora de la nit i a punt de plegar, m'agrades igual.

ÀnimaAlada ha dit...

Aleshores és que tens la vista cansada i mal gust! ;)

Meritxell Martí ha dit...

Eps, no, mal gust no, en Vladi és un sibarita!