divendres, 24 de maig de 2013

No vull ser gran a qualsevol preu



Doncs sí, ahir vaig prendre una decisió important.
Se'm va presentar una oportunitat d'aquestes que et fan sentir gran, perquè tot i passar dels trenta a vegades encara em sento petita. 
Una oportunitat que uns anys abans m'hi hauria llençat de cap. Una oportunitat que no sé si se'm tornarà a presentar. Una oportunitat que refusar-la o no pot fer canviar el romb de la meva vida professional.
Malgrat tot, la meva balança es va acabar equilibrant cap al no. La meva resposta a l'altra banda del telèfon va fer sonar un sospir de decepció. Les meves prioritats han patit una metamorfosi. I és que ben mirat, no em compensa. Em sento gran amb tu, petita!


6 comentaris:

XeXu ha dit...

Bé, sense més dades no puc saber com de temptadora era l'oferta, així que no diré res. Però què passa si l'oportunitat no es torna a presentar...?

ÀnimaAlada ha dit...

Doncs potser n'hi haurà altres diferents, simplement, sento que ara no és el meu moment.

MamaModerna ha dit...

Quan no veiem una cosa clara, es millor no fer- la. No pateixis si ets sents gran ara, ben aviat estaràs fent el ruc al parc, ballant cançóns, jugant a jocs .. I et tornaràs a sentir petita una altra vegada :-)

ÀnimaAlada ha dit...

Gràcies MamaModerna!

Rach ha dit...

Seria la teva oportunitat si t'haguessis llençat a la piscina. Sinó ho has fet és perquè no ho era.
És veritat que quan tens un fill tens una responsabilitat molt gran i això fa madurar i pensar-nos molt les coses.
una abraçada

ÀnimaAlada ha dit...

Rach, en aquest cas, tot i la responsabilitat evident que hi ha en el fet de ser mare, crec que és el que em permet, d'alguna manera, continuar en contacte amb el meu infant interior i l'Animeta em fa sentir gran però no precisament de vella.