Resum boig del telegrama mensual

Banda dreta codificada. Guapo! Listo! Avui serà un gran dia. Ai, la fira! Quina sort de paral·lela. Tot controlat. No em sé posar gotes. Un crack de la pissarra digital. Cues d'Abacus. Ens coneixem de Turquia. La Mercè, però què dir de la nostra festa! La Natàlia i les mides negres. Però tot negre! Mai havíeu estat tan al cas... Boira a la banda dreta. Tòmbola de Càritas. Concerts i cinema. Una setmana més?! Com quedes sense cua? Quin tros d'impressora. Àngela Maria!

Que maca és la vuelta al cole

Esquivar centenars de personatges lluint cansalada o musculs amb alts graus de suor, s'ha convertit en una activitat diària des del dilluns...
Fins ara podia mourem per la piscina amb tota tranquil·litat sense preocupar-me per ser embestida per una sirena terrestre enfundada a pressió dins un banyador i un casquet poc estètic.
Fins ara podia remenar el meu cul per les classes de fitness i la monitora sabia que jo era a la que havia de renyar "sube el talon" " y sube y sube y sube... ocho más".
Fins ara no em calia corre per agafar la segona màquina de la dreta, que coi! ja prou faig treient la llengua un cop dalt.
Fins ara no havia de fer cua per dutxar-me, ni esquivar pits i cuixes de totes les edats per arribar al meu armariet. Ni em calia fer malabarismes ni equilibris per vestir-me un cop hi arribava...
Que maca és la "vuelta al cole", sobretot si passa ràpid i la gent s'oblida del propòsit de posar-se en forma.

Reunió de bruixes

De petits ens posàvem a prova passant pel carreró i fent-nos els valents.

Cobert, brut i fosc, realment feia por.

Mils eren les històries que ens inventàvem d'aquell racó de poble datat del segle XIII; cap de verídica, també us ho he de dir, però si hi afegíem sorolls fantasmagòrics, les esgarrifances estaven assegurades...

Fem un canvi?

Què passa quan toquen allò que més estimes? Acció barrejada amb realitat massa crua d'aquelles que són obligades a exercir la prostitució.

Sobren morts però ho tinc clar, vull un pare com Liam Neeson a Taken.

La cabra

Feia uns quinze anys que no hi tornava. El lloc continua estranyament igual, però canviat. Massa ganes de clientela pel meu gust.

Tanmateix necessitava respirar aire pur de muntanya, així que després d'un tranquil viatge amb cremallera, dins les xiruques i carregant una motxilla a l'esquena, emprenc el camí de les coves direcció Fontalba.

És un camí estret que s'enfila sense massa complicació. Faig passes ràpides, com si m'empaités algú, m'allunyo de la gent, vaig mirant al terra buscant la pedra bona a trepitjar, de tant en tant passa algun excursionista en direcció contrària i ens saludem amb un bon dia. No em preocupo de respirar bé, així que em cal una paradeta. Quan aixeco la vista: Benvolguda parada! El santuari em queda amagat darrera la muntanya que estic pujant, però el paisatge que omple els meus ulls no té res a envejar.

Artísticament estrany

Aprofito els dies que em queden per fer escapadetes a diferents racons de la geografia catalana. Avui m'he deixat caure pel Museu de l'Empordà, que acull fins el dia 28 de setembre, una obra amb pluralitat creativa que no m'ha deixat indiferent. El clupable? Gino Rubert amb la seva Lliçó d'anatomia.

Pre i post eclipsi

Amb aquesta imatge suposo que ja et responc.

Ahir la nit era perfecta i l'eclipsi de lluna li acabava de donar més encant, però em van abandonar pel Gamper, i evidentment, vaig trobar una bona alternativa entre places i carrers guarnits.

Ni rastre de tu al racó literari ni a la plaça de la Rodoreda, però serà que estàs de vacances i evites la literatura o simplement les ales. Un altre any serà.