Sort de tu

Et truco atabalada explicant-te que arribaré més tard, ha estat un dia dur. Només obrir la porta em tapes amb la manta de coloraines i em fas seure al sofà. Xocolata preparada i petons que s'enfonsen a les meves galtes. "Ja s'ha acabat el dia" em dius a cau d'orella...

Seguim

...2 de gener de 2006, no fa tant, però... quant temps!

Cada any, cada mes, cada dia, cada minut, cada segon... guarda racons imprevisibles per a que els curiosos tinguem ganes de saber què hi ha més endavant. Bo o dolent, no ens podem estar de la sorpresa, i seguim amb tot i a pesar de tot.

I aquí estem encetant-ne un altre com si res, deixant enrere uns mesos d'entrebancs posats per l'escut que mai serà perfecte, i agitant les ales amb desig de saber què hi haurà més enllà, mirant endavant amb il·lusió com qui obre un regal misteriós i màgic...

I què més màgic que seguir vivint?

Gràcies

Necessitava una abraçada i només tu me la vas saber donar.

Ara aparta't, no em facis plorar.

Què deuen pensar de mi?

-Ànima... tu que vols ser quan siguis gran?

-Encara no sóc gran?

Passat escapçat

Fa un temps, quan les ales estaven plegades i tocava, metafòricament parlant, de peus a terra, un amic em va dir "és perillós jugar a tornar".

Però... és tan difícil no fer-ho!

Dius ser tan feliç que la meva felicitat, sentint-se petita, s'aparta per deixar pas a l'enyorança.

Millor, tanca-la

Il·lusions.

Però sempre s'acaba topant amb la realitat.

Estira-cistells

Ahir al supermercat...

Una mica de xocolata per pujar la moral, una bossa de taronges perquè no falti la vitamina C... Un marrec de no més de dos anys m'estira del cistell i corre amunt i avall dels passadissos. Aigua que ens estem quedant sense, llet no se si em fa falta però per si un cas... Què mono! Tomàquets, només en tinc un crec i pa, amb una mica de sort està acabat de sortir... Aquest nen no té pares?

Esperant el torn...

La parella de davant, molt carregats i amb un cotxet, s'adonen que no porten prou diners i acaben deixant un paquet de neules. Clar homes, no és època encara, espereu-vos un meset, i sobretot espavileu que tinc una pila d'exàmens per a corregir. Marxen força ràpid, potser pensant amb la vergonya que acaben de passar o simplement en què car és tot.

Embossant...

Apareix una treballadora amb la criatura estira-cistells en braços. De quien es este niño? Alguien ha perdido este niño? Estaba en la sección de fruta. Tots miren però ningú contesta. Se m'escapa el riure. La parella del meu davant duien un cotxet buit. La dona corre preocupada cap a la porta. Al mateix temps, la mare entra per la del costat i ni veu al nen. Mira per terra com qui busca un objecte perdut, quan algú que se n'adona crida Esto es suyo? Sí. L'agafa i sense dir res marxa per on ha entrat.