Ulls secs, ànima incredula

Demà serà un altre dia...

Estic emprenyada

Estic molt enfadada. Però, de fet, fa mitja hora estava com un dia qualsevol al vespre. Una mica cansada, refredada, i acabant feines i més feines.
Estava buscant en un antic bloc meu un escrit sobre els meus alumnes, per tal que em servís d'inspiració per a un que em demanen els pares pel comiat de sisè. I com que ja no el tinc a la llista d'historial he teclejat el nom al Google, on evidentment surt tot. Per sorpresa meva, el tot, és tot.
Resulta que algú molt espavilat, el qual no tinc el gust de conèixer, ha copiat literalment un text meu per acompanyar una foto del seu Fotolog. Ara es veu que em plagien! Què apurada d'idees va la gent que no hagin trobat a algú millor. No soporto als copions, als mentiders, als que roben les idees (per dolentes que siguin) dels altres...

Sort de tu

Et truco atabalada explicant-te que arribaré més tard, ha estat un dia dur. Només obrir la porta em tapes amb la manta de coloraines i em fas seure al sofà. Xocolata preparada i petons que s'enfonsen a les meves galtes. "Ja s'ha acabat el dia" em dius a cau d'orella...

Seguim

...2 de gener de 2006, no fa tant, però... quant temps!

Cada any, cada mes, cada dia, cada minut, cada segon... guarda racons imprevisibles per a que els curiosos tinguem ganes de saber què hi ha més endavant. Bo o dolent, no ens podem estar de la sorpresa, i seguim amb tot i a pesar de tot.

I aquí estem encetant-ne un altre com si res, deixant enrere uns mesos d'entrebancs posats per l'escut que mai serà perfecte, i agitant les ales amb desig de saber què hi haurà més enllà, mirant endavant amb il·lusió com qui obre un regal misteriós i màgic...

I què més màgic que seguir vivint?

Gràcies

Necessitava una abraçada i només tu me la vas saber donar.

Ara aparta't, no em facis plorar.

Què deuen pensar de mi?

-Ànima... tu que vols ser quan siguis gran?

-Encara no sóc gran?

Passat escapçat

Fa un temps, quan les ales estaven plegades i tocava, metafòricament parlant, de peus a terra, un amic em va dir "és perillós jugar a tornar".

Però... és tan difícil no fer-ho!

Dius ser tan feliç que la meva felicitat, sentint-se petita, s'aparta per deixar pas a l'enyorança.