Es desperta a mitja nit neguitós, fa temps que ja no és el
que era, diu que és feliç però els seus ulls diuen que no del tot. Intenta
aparentar normalitat i fortalesa, però ella sap que té el cor esquinçat . Se'l
mira des de l'altra banda del llit i no sap com actuar, les paraules tranquilitzadores
i la seva psicologia barata d'anys enrera sembla ja no funcionar. Sent que l’està
fallant. Voldria estalviar-li tot el patiment. Prova amb les abraçades, amb els
petons... però això no serveix per substituir el que li falta. 
dijous, 23 de maig del 2013
El que et falta
Es desperta a mitja nit neguitós, fa temps que ja no és el
que era, diu que és feliç però els seus ulls diuen que no del tot. Intenta
aparentar normalitat i fortalesa, però ella sap que té el cor esquinçat . Se'l
mira des de l'altra banda del llit i no sap com actuar, les paraules tranquilitzadores
i la seva psicologia barata d'anys enrera sembla ja no funcionar. Sent que l’està
fallant. Voldria estalviar-li tot el patiment. Prova amb les abraçades, amb els
petons... però això no serveix per substituir el que li falta. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Em quedo sense paraules, no sé si entendre el que sembla evident. En tot cas, espero equivocar-me, que no tingui res a veure amb el que penso, que sigui inventat...
Buf... doncs no sé que entens XeXu, inventat o no, no diuen que la vida sempre supera la ficció?
Publica un comentari a l'entrada