Pre i post eclipsi

Amb aquesta imatge suposo que ja et responc.

Ahir la nit era perfecta i l'eclipsi de lluna li acabava de donar més encant, però em van abandonar pel Gamper, i evidentment, vaig trobar una bona alternativa entre places i carrers guarnits.

Ni rastre de tu al racó literari ni a la plaça de la Rodoreda, però serà que estàs de vacances i evites la literatura o simplement les ales. Un altre any serà.

I si mirem cap a una altra banda?

Ja de menuda, quan els meus ulls van arribar a veure-hi per damunt de la taula, m'agradava ser espectadora de tot el que succeia al meu voltant, aprenent que si no fas gaire soroll pots veure-hi més que qualsevol altre.
Fent un repàs a les seves expressions i converses em dono la llicència de jugar a endevinar que hi ha més enllà. Avui el joc resulta decebedor.

Els qui aparenten ser el que no són però creuen ser, els que s'aprofiten, els que sempre han de tenir raó, els que parlen sense escoltar perquè només volen ser escoltats, els que se senten sols, els que no ho estan però els agradaria estar-ho... i jo... que ho comprenc tot però comparteixo poc... millor no rascar massa per saber què hi ha sota.

Així que em vaig evadint, i la meva mirada i orelles queden lluny, lluny, lluny.

Sense solució

Sóc un cas particular, l'únic en la seva carrera.

Però en això no vull ser diferent.

Caldria estudiar-ho, em diu. Amb els corticoides en teoria hauria d'estar solucionat.

I és evident que el tractament no ha funcionat.

S'acaben les alternatives, i m'he de conformar amb un recurs ràpid mentre s'ho pensa i una encongida d'espatlles. Tres mesos i ja veurem.

Portem quasi 4 anys...

Realizing

Among the clouds, looking at the green landscape, I realized that I can't ignore the strength of my feelings.

Sens dubte

Nens, nenes,

Una afirmació: això va de capa caiguada.

Dixit

"Qualsevol lloc pot ser un bon lloc si el cor t'hi porta i la fortuna t'acompanya."

Vladimir dixit

Sense sentit aparent

No cal que deixis les claus a la botiga, ja les hi passaré a buscar.

Talòs, com es pot ser tant talòs?

Tinc ganes de tornar a treballar amb tu.

Casualitats de la vida, mai em toca res i ara de dos en dos.

No sé si estic contenta.

Què estem fent?
Vols dir que cal que expliqui tot el que faig a classe a la gent?

Beca a Gran Bretanya acceptada, juliol cap allà.

Hi ha sopar o no hi ha sopar?

La teva mare té pits? A tu no et voten els cabells?

Un granisat mitjà a la terrassa de la rambla del barri.

Poc entusiasme, oi?

Jo el sopar i tu els cubates.

Jo també tinc pits. Flash de càmera.

Millor que te'n vagis.