dijous, 3 de gener del 2008

Dibuixant amor


Feia dies que el mantell de la boira cobria i gebrava les teulades i els carrers.
Avui el sol ha decidit fer acte de presència.
Sota els llençols, dibuixo les lletres d'un t'estimo a la teva espatlla, mentre m'abraces amb delicadesa.
L'olor de la teva pell i el ritme de la teva respiració em fan oblidar el rellotge.
Ara plou i, ben mirat, vols dir que cal que ens aixequem?

6 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

i pensar que jo m'he llevat per anar a treballar... quina enveja!

mossèn ha dit...

no cal ... salut

Anònim ha dit...

Quin post més inspirat i suggeridor.
M'ha encantat. Demà dibuixaré a l'espatlla d'algú un núvol grassonet.

Sergi ha dit...

Qualsevol voldria estar a la teva pell. Quan hi sóc, t'asseguro que aixecar-me seria la darrera cosa que se'm passaria pel cap.

Anònim ha dit...

De vegades tota la vida que volem i necessitem la tenim bé sota les flassades. Compartir l’escalfor de ser-hi vius... Una abraçada ben forta!

ÀnimaAlada ha dit...

Doncs això, dibuixem amor i no ens aixequem!